https://www.hipotecasplus.es/wp-content/uploads/hipotecas-grandes-pequenyas-diferencias-catalan-min.jpg

Les hipoteques en petites i grans ciutats, hi ha diferències?

10 abril, 2024 | M Aparicio

El món de les hipoteques i el del mercat immobiliari estan molt relacionats. A Hipoteques Plus, ho sabem molt bé, la majoria de persones, famílies i empreses recorren a un préstec hipotecari per aconseguir un immoble ja sigui un habitatge o un local comercial.

Però, a més, les hipoteques ens ofereixen una perspectiva de com es mou l’economia i quines són les característiques socials i geogràfiques d’un país.

El nostre país, Espanya, és un territori molt divers respecte a característiques com la mida i la densitat de població i fàcilment ens podem arribar a preguntar si hi ha diferències en el que a les hipoteques es refereix respecte a les petites i grans ciutats.

Els nostres lectors ja saben que ens agrada respondre ràpidament a les preguntes que sorgeixen entre la ciutadania i la nostra resposta serà directa i clara:

Sí. Existeixen moltes i importants diferències en el que a les hipoteques es refereix entre les petites i grans ciutats.

Diferències entre les petites i grans ciutats a Espanya

Conèixem bé l’ampla diversitat de ciutats que existeixen al nostre país, i les grans diferències que hi ha entre elles, com l’accessibilitat als serveis, mida, densitat, oportunitats econòmiques en quant a la possibilitat de trobar una feina o emprenedoria i el seu interès o atractiu turístic.

Immediatament ens venen al cap les importants diferències que existeixen entre les ciutats més grans d’Espanya, com Madrid, Barcelona i València, passant per altres ciutats intermèdies i arribant a l’extrem de petits nuclis de població.

Les grans urbs atreuen a població diversa en cerca de treball, emprenedoria i oportunitats.

Però les petites ciutats i pobles també mostren el seu atractiu i encant en altres àmbits, com estils de vida més tranquils, més saludables des del punt de vista ambiental, un cost de vida molt més baix i comunitats més cohesionades i familiars.

Diferències en el sector immobiliari

En el món immobiliari a Espanya, hem passat per molts canvis i alts i baixos en les últimes dècades.

Hem viscut una gran bombolla immobiliària que va néixer en l’etapa d’expansió econòmica on es va fomentar des de molts àmbits i de forma excessiva el mercat de l’habitatge atraient a molts inversors i especuladors.

Vam arribar a finals del 2007 a la crisi financera internacional i al nostre propi esclat de la bombolla immobiliària.

Després vam viure uns llargs i difícils anys de lenta i patida recuperació amb tipus d’interès molt baixos, arribant al 0% per fomentar l’economia.

Actualment ens trobem amb tipus d’interès alts per intentar fer front a una alta inflació provocada pel Covid-19 i la guerra a Ucraïna, sent aquests esdeveniments molt importants amb greus repercussions polítiques, econòmiques i socials.

Durant el transcurs de tots aquests anys plens d’esdeveniments tan significatius, els sectors immobiliari i hipotecari s’han vist clarament condicionats.

Preus de les vivendes i hipoteques

Així, per exemple, les ciutats més grans com Barcelona o Madrid han experimentat preus d’habitatge que han arribat a màxims històrics.

No obstant això, les ciutats intermèdies i petites han tingut un creixement més moderat, però sens dubte també s’han vist afectades pels cicles econòmics que hem indicat.

Accés a l’habitatge

I què diem de l’accés a l’habitatge? No se’ns escapa que la demanda d’habitatge a les grans ciutats és molt més gran que l’oferta disponible.

Això ha fet que es disparin els preus, tant en el que fa referència a la compra d’un habitatge com al seu lloguer, fent-se en aquest últim cas fins i tot impossible de trobar a preus raonables o assequibles per a una persona o família amb ingressos mitjans.

Les hipoteques recapten aquesta dinàmica de forma clara, i d’aquesta manera en les ciutats més grans contenen condicions que les porten a ser més cares i per tant suposen una proporció important dels ingressos mensuals dels sol·licitants.

En les petites ciutats, amb molta més oferta d’habitatge, els preus d’aquestes són més baixos i les condicions de les hipoteques poden ser més atractives i assequibles per als clients, encara que com també veurem, hi ha factors amb els quals les petites ciutats també juguen en contra pel que fa a les hipoteques.

Competència entre les entitats financeres

És important tenir present que a les grans ciutats hi ha més competència entre els bancs a l’hora d’oferir hipoteques i així en general, ofereixen tipus d’interès una mica més baixos per atreure al major nombre possible de clients.

L’accés a la banca a les grans ciutats és molt més alt. Les entitats financeres a les petites ciutats tenen una presència més limitada i per tant els clients tenen menys on triar i això els pot portar a uns tipus d’interès més alts.

Relacions entre la banca i els seus clients

També a les petites ciutats les relacions socials i familiars són més fortes i consolidades.

Es pot donar en aquest sentit, més confiança i una major valoració de la relació a llarg termini entre banc i client, la qual cosa també pot traduir-se en condicions avantatjoses en les hipoteques per a alguns clients, encara que no per a tots de forma generalitzada.

Dades estadístiques

Volem també oferir-vos dades estadístiques quant als preus d’habitatge, que evidentment, estan lliures de subjectivitat i de generalitats i així podem deixar més completa la informació que us volíem traslladar amb el present article.

Segons l’evolució del preu de l’habitatge i com es troba el metre quadrat a diferents ciutats, ens adonarem que ha de donar-se per força clares diferències entre les hipoteques concedides entre grans ciutats i petites.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ens indica quant a la taxa de variació anual l’índex de preus d’habitatge, que s’ha situat en el 4,2%. La variació anual de l’habitatge nou va ser del 7,5% i la de segona mà del 3,6%. Sembla ser llavors que el preu de l’habitatge es resisteix a baixar. Ens trobem actualment en tipus d’interès alts que han encarit les hipoteques.

Si realitzem la comparació trimestral, sí que hi ha un descens entre el tercer i el quart trimestre de 2023 en el preu de l’habitatge del -1,1%.

El portal Idealista ens proporciona àmplia informació de com està el preu del metre quadrat entre les diferents Comunitats Autònomes i les seves ciutats.

El preu del metre quadrat al febrer de 2024 es troba a Espanya en 2.056 €, amb un augment del mateix del 0,4% respecte al mes anterior i una pujada de l’1,5% respecte a l’últim trimestre.

Ciutats amb habitatges molt cars

A partir d’aquesta mitjana, trobem ciutats que la superen clarament com són Barcelona (4.310 €/m2), Madrid (4.268 €/m2), Donostia-San Sebastià (5.392 €/m2), Palma de Mallorca (3.933 €/m2) o Bilbao (3.277 €/m2).

Ciutats amb habitatges cars

Ciutats que no s’allunyen tant de la mitjana com les anteriors però que també tenen preus alts són: Cadis (2.814 €/m2), Màlaga (2.718 €/m2) o Tenerife (2.614 €/m2).

Ciutats amb habitatges molt més econòmics que la mitjana

Ciutats que es situen clarament per sota de la mitjana: Jaén (1.157 €/m2), Terol (1.342 €/m2), Àvila (1.249 €/m2), Palència (1.325 €/m2), Zamora (1.127 €/m2), Ciutat Real (1.232 €/m2), Lleida (1.205 €/m2), Castelló (1.277 €/m2), Càceres (1.266 €/m2), Lugo (1.247 €/m2) i Múrcia (1.269 €/m2).

Com veiem hi ha diversos factors que incideixen en el preu de l’habitatge i per consegüent en la hipoteca per aconseguir-ne la compra: la mida de la ciutat, el seu atractiu turístic, les oportunitats que allotja la ciutat quant a treball i emprenedoria, l’accés a serveis i la llei de l’oferta i de la demanda que finalment engloba i resumeix tots els factors anteriors.