Préstecs entre familiars per comprar casa

10 gener, 2018 | Antonio Beltrán

Last Updated on 5 anys by Antonio Beltrán

Les parelles o persones individuals que han decidit comprar un habitatge es poden veure en la necessitat de demanar un préstec a un familiar si es troben en alguna de les situacions següents:

  1. Viuen en règim de lloguer, i això els ha impedit estalviar els diners requerits per cobrir les despeses de les escriptures de compravenda i constitució d’hipoteca.
  2. La taxació bancària de la propietat que volen adquirir no els permet aconseguir un préstec hipotecari prou generós.
  3. L’habitatge requereix que s’hi facin obres i no disposen dels estalvis necessaris per dur-les a terme.

Moltes parelles o singles tenen la fortuna de comptar amb uns pares o familiars que estarien en condicions de prestar-los diners si arribés algun d’aquests casos, i a més ja ho tenen parlat. Però també pot succeir que no hi hagi hagut cap mena de contacte amb la família al respecte d’això, i quan sorgeix la necessitat de demanar ajuda, sobretot si és d’un dia per l’altre, es generin situacions incòmodes i desagradables:

  • Perquè els pares o familiars poden interpretar aquesta urgència com una excusa per no deixar-los pensar bé l’operació i “fer els seus comptes” amb calma
  • Perquè no disposin dels diners que els demanen.
  • Perquè, tot i disposar dels diners necessaris, els tinguin invertits en un fons o en qualsevol altre producte financer, cosa que no els permet retirar-los de manera immediata i/o sense penalitzacions.
  • Perquè, simplement, i pels motius que sigui, no volen deixar els diners –hi tenen tot el dret–, i això sens dubte crearà friccions i dificultats en les relacions futures.

Com gestionar un préstec entre familiars per comprar un habitatge?

Tal com he pogut comprovar durant el meu exercici professional, moltes persones gestionen aquests préstecs sense donar-hi gaires voltes: fan una transferència bancària als interessats o els entreguen els diners en mà, i llestos. Ni se’ls passa pel cap que puguin estar defraudant Hisenda, quan en realitat és això el que fan, i així ho considerarà l’Administració.

La manera correcta de tramitar aquests préstecs és mitjançant un contracte de préstec entre particulars; en cas contrari l’entrega de diners es considera una donació, que comporta l’obligació de tributar.

En què consisteix un contracte de préstec entre particulars?

En el contracte es declara que unes persones presten una determinada quantitat als seus fills o parents i que aquests els tornaran els diners tal o tal dia, o que ho faran a terminis mensuals, etc.

La devolució s’ha de fer tal com es fixa al contracte, perquè si l’Administració efectua una inspecció i troba que no es porta a terme, ho consideraria una donació encoberta i obligaria a liquidar l’impost sobre successions i donacions. A més imposaria una sanció que caldria pagar amb els interessos corresponents.

El contracte de préstec entre particulars pot ser de dos tipus:

  • Gratuït, és a dir, que no es paguen interessos pel préstec dels diners.
  • Onerós, en què el préstec reporta interessos.

El préstec més habitual és el gratuït.

Què cal fer constar en aquest contracte?

Com que no hi ha un model oficial, és molt recomanable acudir a un advocat o a un notari perquè ens el redacti, o bé requerir directament els nostres serveis [ENLLAÇ]. Tot i així hi ha uns elements mínims que s’hi han de fer constar sens falta:

  1. El caràcter gratuït o onerós del préstec.
  2. La quantitat que es presta. Per acreditar correctament el lliurament dels diners, la millor manera de fer aquesta entrega és mitjançant transferència o xec bancari nominatiu.
  3. La identitat dels prestadors dels diners i la dels beneficiaris del préstec.
  4. Quina quantitat aporta cada un dels prestadors.
  5. La data de reembossament dels diners, i si es tornen a terminis mensuals, trimestrals o anuals, o bé al cap d’un nombre determinat d’anys.

 

És molt recomanable que el préstec és tramiti davant notari, però en cas que no es faci així –perquè no hi ha cap obligació de fer-ho– cal recordar que totes les persones que intervenen en l’operació han de signar tots i cadascun dels fulls del document.

Què s’ha de fer amb el contracte un cop signat?

Portar-lo a l’oficina tributària que correspongui, segons autonomia:

Catalunya [enllaç a https://atc.gencat.cat/ca/atencio/que-cal-fer-si/detall/700-prestec-particulars#]

Comunitat de Madrid [enllaç a http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1164269065474&pagename=Contribuyente/Page/CONT_listado]

En aquesta oficina s’efectuarà l’autoliquidació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (model 600). Tot i que és una operació exempta (no es paga), aquest registre fa el document efectiu davant de l’Administració i de tercers.

 

No hay etiquetas asociadas a esta publicación.