Comissions que cobren els bancs als seus clientes

Comissions que cobren els bancs als seus clientes

31 març, 2021 | M Aparicio


Last Updated on 6 mesos by Antonio Beltrán

Les comissions bancàries són les quantitats que les entitats financeres cobren als seus clients com a contraprestació pels serveis que presten. Així, per exemple, les entitats poden cobrar per usar el servei de transferències, per despeses de manteniment, per emissió o ingrés de xecs, etc.

Els bancs ofereixen una gran varietat de serveis i els seus clients poden usar-los o no, però han de saber que molts d’aquests serveis els suposaran una determinada comissió.

Per entendre bé les comissions que els bancs ens poden cobrar hem de saber, en primer lloc, que hi ha dues menes principals de comptes corrents:

  • Compte a què el client té associada la nòmina, la prestació per desocupació o la pensió, segons el cas.
  • Compte sense vinculació de cap d’aquests ingressos periòdics.

Les primeres s’anomenen, en general, comptes nòmina. Per aquesta mena de compte les entitats cobren unes comissions molt més baixes, com a contraprestació per tenir-hi domiciliat un ingrés periòdic, que normalment suposa una forta fidelització de client. Els comptes sense nòmina estan afectats per comissions superiors.

Als comptes afavorits amb menys despeses també cal afegir-hi els anomenats comptes online, en què totes les gestions es fan a través d’internet i per això no solen comportar comissions.

Comissió per manteniment

És la més coneguda. Es tracta generalment d’una quantitat fixa anual que es paga per les despeses administratives que genera el compte. De vegades aquesta quota fixa anual es divideix en semestres o trimestres.

Els clients amb nòmina vinculada al compte no solen pagar aquesta comissió. No obstant això, no és estrany que alguna vegada els clients es trobin que els han cobrat aquesta comissió i hagin de recordar a la seva entitat que tenen la nòmina domiciliada i que, per tant, els han de reemborsar la comissió. Aquesta situació es pot donar més fàcilment durant els primers mesos d’haver domiciliat la nòmina.

Comissió per transferència

Un altre tipus de comissió és la que es cobra per fer una transferència. De tota manera, moltes entitats ofereixen el servei de transferència dins del territori espanyol de manera gratuïta, si s’hi té la nòmina domiciliada.

S’ha estès cada vegada més la prestació de la transferència instantània, però per aquest servei generalment sí que es cobra, tant si el client té la nòmina domiciliada com si no.

Comissions per l’emissió i/o el manteniment de targetes de dèbit i de crèdit

Totes les entitats ofereixen una gran varietat de targetes i cada una pot tenir una comissió en concepte d’emissió al començament, i de manteniment durant els anys següents. Hi ha entitats que ofereixen alguna targeta sense cap comissió si es domicilia la nòmina, però en moltes altres sí que es cobra comissió.

Comissió d’administració

Es refereix a l’ús que es fa del compte, i no s’ha de confondre amb la comissió de manteniment. Consisteix en una quantitat fixa que es cobra per cada apunt realitzat a partir d’un cert nombre d’apunts, que és gratuït. Els bancs també n’acostumen a excloure una determinada mena d’apunts, com ara els ingressos. És fàcil deslliurar-se d’aquestes comissions triant una entitat que no els cobri o domiciliant-hi la nòmina.

Comissió d’obertura d’un aval

Ens podem trobar aquesta comissió quan l’avalador és la pròpia entitat, a la qual la concessió de l’aval suposi efectuar gestions administratives per a l’alta i la formalització. Se l’anomena també comissió d’obertura i generalment es tracta d’un percentatge de l’import garantit.

Comissió per amortització anticipada

La comissió s’aplica quan són liquidades parcialment o totalment els deutes pendents de préstecs personals o d’hipoteques. Es tracta d’una compensació a l’entitat pel fet que aquesta deixi d’ingressar uns interessos per la quantitat amortitzada. Pot ser de dues menes: per desistiment i per risc de la taxa d’interès.

Amb la nova Llei hipotecària, i pel que fa a la comissió de desistiment per hipoteques variables i fixes, el banc podrà triar entre cobrar durant els cinc primers anys de vida de la hipoteca un límit del 0,15 %, o de l’0,25 % si l’amortització es fa durant els tres primers anys. Per a les hipoteques fixes hi pot haver, a més, l’anomenada comissió per risc d’interès, amb uns límits que se situen en un 2 % del capital amortitzat durant els deu primers anys i un 1,5 % a partir de l’onzè any.

Comissió per descobert

Aquesta mena de comissió és una dels que més recels i preocupació genera als clients, ja que s’afegeix a la fatalitat que suposa per al client tenir dificultats per arribar de final de mes i trobar-se en números vermells, circumstància prou difícil per si sola.

És una comissió molt cara, que pot arribar fàcilment a diverses desenes d’euros. El banc la cobra a canvi del servei d’atendre pagaments del client sense que hi hagi prou saldo al compte. S’aplica sobre el saldo deutor més gran del període de liquidació, i acostuma a tenir un import mínim fix.

El banc no podrà cobrar una comissió per descobert quan aquest mateix descobert s’ha produït pel cobrament de comissions o per l’execució d’un embargament. Tampoc no podrà aplicar una comissió per descobert si aquest el provoca un desajustament entre la data en què es realitza l’operació i la data en què els diners comencen a reportar interessos.

Comissió per reclamacions deutores

Aquesta comissió es relaciona amb la comissió per descobert. És la despesa fixa que l’entitat cobra al client per la gestió d’avisar-lo que el seu compte es troba en descobert. Només es podrà cobrar una vegada per cada descobert.

Comissió per extracció de diners del caixer

S’aplica quan el client treu efectiu de caixers que no són del seu banc. L’extracció serà gratuïta si el caixer pertany a la xarxa de terminals del seu banc, o bé a la xarxa d’una altra entitat que hagi firmat un acord amb el banc propi per permetre aquesta operativa als clients d’altres entitats.

Comissió per ingrés o emissió de xecs

Quan es porta al banc un xec per ingressar els diners en un compte bancari o perquè se li lliurin els diners en efectiu, el banc podrà cobrar una comissió si l’operació es fa en finestreta, però no s’acostuma a aplicar si l’ingrés del xec es fa a través del caixer automàtic. La mateixa emissió de xecs també pot comportar una comissió.

Què diu el Banc d’Espanya sobre les comissions bancàries?

El Banc d’Espanya és clar i transparent quan indica que les comissions bancàries són lliures, és a dir, que els bancs podran cobrar el que decideixin excepte en els casos en què els imports de les comissions es troben limitats per una norma.

La seva normativa també diu que no autoritza ni consenteix comissions, ni pot meritar-ne, ni limitar l’import de les comissions bancàries sempre que aquest no es trobi limitat per una norma. Però, al mateix temps, assenyala que els bancs no podran cobrar als seus clients per serveis que aquests no hagin sol·licitat o acceptat, i sobre el cost dels quals no hagin rebut informació personal prèvia. Si es modifiquen les condicions dels contractes, això s’haurà de comunicar al client amb una antelació de dos mesos com a mínim.

El Banc d’Espanya indica, igualment, que la comissió màxima, única i conjunta que l’entitat podrà cobrar al client titular d’un compte de pagament bàsic serà de 3 euros al mes (quantitat que l’entitat reguladora pot actualitzar cada dos anys). Segons la normativa vigent, les entitats han de publicar als seus portals d’internet i a les seves oficines informació sobre les comissions que apliquen als serveis més utilitzats, per facilitar que els ciutadans comparin i triïn.

Com acullen els ciutadans les comissions bancàries?

La població acostuma a acollir les comissions aplicades per les entitats financeres amb enuig i cansament, perquè no poques vegades arriben de manera inesperada i fins i tot sense justificació en un primer moment.

Encara que més endavant es clarifiqui la situació i fins i tot es torni l’import de la comissió si no era procedent cobrar-la, a molts clients els fastigueja haver de reclamar repetidament, per via presencial o telefònica, el retorn de comissions que consideren injustificades.

S’hi afegeix el fet que les entitats poden canviar les condicions existents dels contractes i passar a cobrar més comissions de les inicialment pactades si no es compleixen nous requisits, i aquests poden resultar inassumibles per a determinats clients.

Veto als canvis en els contractes amb els bancs

Els canvis sobtats dels contractes amb les entitats, que suposin l’aparició de comissions noves, tenen el seu veto: el Ministeri de Consum i les comunitats autònomes s’han posat d’acord a establir com a injustificat que una entitat canviï les condicions de manera unilateral i passi a cobrar comissions sempre que en la primera oferta s’anunciés que el compte tindria zero comissions o no tindria despeses. Si en el contracte no es recull la possibilitat del canvi de condicions de manera unilateral, no es podrà dur a terme aquesta modificació.

¿S’aprofiten els bancs de tenir disponible els diners dels seus clients?

Les entitats bancàries disposen del privilegi d’accedir directament als diners dels seus clients, i en cert sentit es pot afirmar que s’aprofiten d’aquesta capacitat de control.

Quan s’adquireixen béns i serveis, les empreses no bancàries que els proporcionen han de rebre el permís dels clients per cobrar-ne als seus comptes bancaris els imports respectius; en canvi, la banca té control directe sobre els comptes i pot retirar diners als seus clients quan així ho decideixi, cosa que evidentment genera moltes suspicàcies i fins i tot desconfiança si hi apareixen de forma recurrent comissions inesperades.

Es pot dir, doncs, que la facilitat dels bancs per disposar dels diners dels seus clients pot comportar la comissió de certs abusos de manera senzilla.

Repercussions de la crisi financera internacional sobre els bancs i els seus clients

Després de la crisi que va irrompre al final del 2007, s’han produït moltes absorcions i fusions d’entitats financeres i el nombre d’aquestes s’ha reduït dràsticament. Tot i que la concentració bancària s’hagi dut a terme amb la finalitat de mantenir viable i saludable l’estat de la banca, també pot comportar com a contraprestació un perjudici per als ciutadans.

Cal ser conscient que en qualsevol sector en què es redueixi la competència es pot arribar a cometre abusos o pràctiques que perjudiquin els consumidors, com ara establir acords entre les entitats per pujar al mateix temps determinades comissions per part de totes les entitats, deixant als ciutadans sense oportunitats d’alliberar-se’n.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comissions que cobren els bancs als seus clientes
Comissions que cobren els bancs als seus clientes
Comissions que cobren els bancs als seus clientes
Comissions que cobren els bancs als seus clientes
Comissions que cobren els bancs als seus clientes
Banco de España Eurosistema
registro intermediarios de crédito inmobiliario Número D162