L’euro digital

L’euro digital

27 gener, 2021 | Antonio Beltrán


Last Updated on 8 mesos by Antonio Beltrán

El Banc Central Europeu (BCE) és molt conscient que ens trobem totalment immersos en l’era tecnològica digital i té com a possible projecte la creació de l’euro digital amb l’objectiu que sigui usat en un futur pròxim, no només per les institucions i les entitats financeres, sinó també pels ciutadans.

Cal advertir que el BCE encara no ha pres la decisió de emetre aquesta variant de l’euro, però és una idea que va cobrant cada cop més força. De fet, ja s’estan adoptant decisions de preparació, investigació i experimentació al voltant de la possible emissió futura de la moneda digital europea.

Què és l’euro digital?

L’euro digital, l’hem d’entendre com l’equivalent de les monedes i els bitllets actuals, però en mode electrònic. Serà el mateix euro actual però en un format específic, el de diners digitalitzats, que els emetria l’Eurosistema conformat pel BCE i els bancs centrals de cada país, i que estaria a disposició de totes les persones i les empreses, com ho estan els actuals bitllets i monedes.

Amb l’euro digital s’incrementaria i facilitaria la disponibilitat de mitjans de pagament. Per entendre més bé què es pretén amb la possible moneda digital europea, podem imaginar que ens trobem en una situació excepcional com ara una catàstrofe, o en un país del món que ens resulti llunyà. En aquests casos és segur que ens sentim més còmodes si tenim a mà diners en efectiu amb què pagar les nostres necessitats. Doncs bé, la idea és en aquestes circumstàncies delicades puguem fer servir l’euro amb la mateixa facilitat i sentint-nos igual de còmodes que amb la moneda tradicional.

La idea del BCE és que l’euro digital no substitueixi l’euro físic actual, sinó que el complementi, i que ens sentim tan còmodes amb els diners físics i amb els digitals.

L’euro digital serà com una criptomoneda?

La digitalització dels diners ja és una realitat actualment, i les monedes digitals circulen virtualment pel món des de fa anys. Tot i que encara hi ha un gran desconeixement d’aquestes monedes per part de la població en general, el nombre d’inversors que s’hi interessa és cada cop més gran. Són conegudes com criptomonedes i es basen en la tecnologia blockchain.

Però el BCE vol deixar clar des d’un bon començament que l’euro digital no serà una criptomoneda. Els riscos dels criptoactius actuals són clars: la seva volatilitat extrema pot arribar a alterar greument qualsevol economia personal o empresarial, i a més no estan salvaguardades ni emparades per cap institució fiable.

Les monedes digitals es multipliquen sense parar. Moltes d’elles són projectes que no arriben a reeixir i s’esvaneixen al cap de poc temps. No obstant això, altres ja han mostrar una gran acceptació i es posicionen com a principals en el món de les criptodivises. A la plataforma CoinMarketCap podem veure una llista de les principals criptomonedes existents actualment, entre les quals destaquen Bitcoin, Ethereum, Tether, Polkadot y XRP.

Però insistim, l’euro digital no seria cap criptoactiu, i per tant estaria totalment allunyat de la volatilitat i protegit per una institució tan fiable com el BCE.

Amb els avantatges de la tecnologia digital i la seguretat i la robustesa que li donaria el BCE

Evidentment, el BCE no vol un euro digital que pateixi els greus inconvenients de moltes de les monedes digitals actuals.

Són molt volàtils, el seu preu pot experimentar pujades espectaculars de valor, però alternades amb caigudes sobtades i tremendes. Hi ha molta especulació al voltant d’aquestes monedes i, per tant, difícilment es poden considerar com una unitat de valor fiable. A més, estan descentralitzades, és a dir, que no les controlen ni estats, ni entitats financeres ni institucions.

L’euro digital estaria totalment allunyat d’aquestes preocupants peculiaritats, però tindria els avantatges que proporciona la nova tecnologia proporciona.

Què guanyen els ciutadans amb l’euro digital?

És evident que el BCE tractaria de crear un euro digital, que, tal com diem, evitarà tot el conjunt d’inconvenients i perills que porten les monedes digitals. Els ciutadans es beneficiaran de totes les excel·lències i les virtuts dels diners digitalitzats, com ara la rapidesa i fins i tot immediatesa de la circulació dinerària amb pagaments àgils, ràpids i senzills. Al mateix temps, el BCE aspiraria a conferir una gran seguretat al euro digital. Les monedes digitals no poden ser falsificades ni duplicades, perquè recolzen en una tecnologia criptogràfica sofisticada. Però, a més d’aquesta seguretat tecnològica, el BCE afegiria a l’euro digital la seva pròpia seguretat institucional, és a dir, que estaria salvaguardat i emparat per un banc central.

Amb l’euro digital es tractaria d’aconseguir una conjugació perfecta entre l’eficàcia, la rapidesa i la senzillesa que suposa la digitalització dels pagaments i la seguretat que dona que l’emissor en sigui el BCE.

L’euro digital estaria més a prop de les que, dins de les criptodivises, s’anomenen stable coins o monedes digitals estables. Per les seves característiques de creació tenen una volatilitat limitada, ja que es referencien a un col·lateral com pot ser l’or o altres monedes tradicionals, o mitjançant el control del nombre de monedes digitals en circulació. És evident que les monedes digitals estables generen confiança, cosa que, per suposat, serà també desitjable per a l’euro digital.

D’altra banda, un euro digital permetria que l’economia i la circulació dels diners continuessin funcionant encara que irrompessin desastres globals, catàstrofes o epidèmies que fins i tot impedissin que la població accedís als caixers automàtics.

Amb l’euro digital els ciutadans, per la seva banda, guanyarien en facilitats de pagament i no perdrien res, ja que la idea és que sigui un complement dels diners físics. El BCE, per suposat, continuarà emetent monedes i bitllets físics.

Per què els bancs el veuen com una amenaça?

Els bancs es malfien de la pretensió del BCE d’emetre l’euro digital en un futur pròxim, i que sigui accessible des de l’Eurosistema per a la població en general.

Encara que aquesta accessibilitat comporti una distribució més eficaç dels diners, els bancs senten que poden fàcilment perdre protagonisme o valor com a principal porta d’accés dels ciutadans als diners, responsabilitat que ells detenen ara.

A més, la banca sent l’amenaça que la població arribi a considerar l’euro digital com una alternativa tan segura o fins i tot més que la pràctica tradicional de tenir els diners dipositats a les entitats bancàries.

Si hi hagués la possibilitat de tenir els diners digitals en un lloc virtual independent del banc, com ara una bitlletera de l’Eurosistema, la ciutadania ho podria veure amb molt bons ulls i, per tant, fer trasllats massius de diners a l’entorn digital. Evidentment, els bancs veuen aquest escenari hipotètic com una amenaça potent.

La banca vol que l’euro digital sigui un mitjà més de pagament, però que es quedi en això, en mitjà de pagament, i que de cap manera es converteixi en una forma d’estalvi o d’inversió.

La banca tampoc no vol que ara el BCE, amb l’euro digital, aparegui com un competidor fort pel que fa a mitjans de pagament.

Els bancs proposen una manera indirecta de relació dels ciutadans amb l’euro digital: que siguin ells els que disposin de l’accés directe a la moneda digital i que hi donin accés als minoristes mitjançant l’obertura de comptes. Amb altres paraules, no volen de cap manera perdre el seu protagonisme en la intermediació amb el ciutadà, sigui mitjançant diners físics o digitals.

Però, al capdavall, les entitats financeres hauran d’acceptar que no es poden quedar enrere en el camí de modernitat que vol obrir l’institut emissor europeu. En definitiva, s’hauran d’adaptar als nous reptes que comporti la digitalització dels diners.

Quines característiques tindrà o hauria de tenir l’euro digital?

Tot i que no s’ha pres encara la decisió d’emetre l’euro digital, el projecte que tenen en ment els administradors del BCE és realment molt complex i de molta envergadura, per la qual cosa s’hauran de superar abans que sigui una realitat moltes proves, investigacions i experimentacions.

L’euro digital ha de tenir moltes qualitats que el conformin i el defineixin:

-Ha de garantir que els ciutadans de l’Eurozona tingui accés lliure i gratuït a un mitjà de pagament d’ús fàcil, que s’haurà d’acceptar universalment i haurà de transmetre fiabilitat i seguretat.

-No ha de suposar cap risc especulatiu com ara passa amb la immensa majoria de les criptomonedes.

-Hi ha d’haver una equivalència total entre el valor de l’euro físic i el del digital.

-L’euro digital ha de ser una opció més de transmissió i pagament, però no substituir cap de les possibilitats existents actualment, perquè això comportaria deixar al marge sectors importants de la població, que quedarien alienats o si més no allunyats de les tecnologies digitals actuals i futures.

-L’euro digital haurà de comptar amb els avantatges de ser un mitjà de pagament senzill i ràpid, fins i tot instantani.

-La moneda digital europea haurà de conservar i defensar la privacitat per generar confiança com a instrument financer.

-I haurà d’instal·lar les finances i l’economia europees a l’avantguarda de la innovació.

Les CBDC

Són molts els bancs centrals del món que volen crear la seva pròpia moneda digital o CBDC (Central Bank Digital Currency), és a dir, monedes digitals emeses per bancs centrals. I això és justament el que serà l’euro digital, si finalment el BCE pren la decisió de crear-lo i emetre’l.

El país que ha avançat més en els plans de crear una CBDC és la Xina. També és públic que els Estats Units, el Canadà, Japó, Suècia i el Regne Unit tenen plans per crear monedes digitals. I, tal com hem dit, el BCE es troba en fase de preparació, desenvolupant el concepte i experimentant.

Previsió i prudència

El BCE, sens dubte, serà molt caut en tot allò que suposa i suposarà l’euro digital. L’emissor europeu té com a missió principal cuidar de l’estabilitat financera, i és evident que amb aquest objectiu ha de desenvolupar diversos plans d’estudi, preparació i experimentació en relació a l’euro digital. Amb altres paraules, tractarà d’evitar, abans de res, que la digitalització ocasioni trastorns o disrupcions en el funcionament correcte del sistema.

Conclusions

Caldrà que l’euro digital sigui acceptat universalment, a més de fiable i segur.

Haurà de comptar amb facilitat d’accés, és a dir, que sigui un instrument que ajudi i que no impliqui complexitats d’utilització.

Ha de suposar un addicionament dels mitjans de pagament, i aconseguir, a més, que aquests siguin fàcils i ràpids gràcies a l’eficiència de la digitalització.

Disposarà, a més, de la seguretat i la robustesa que li atorga el BCE.

L’euro digital haurà de continuar impulsant l’objectiu principal de l’Eurosistema: mantenir l’estabilitat de preus, és a dir, garantir i protegir el valor dels diners dins de la zona euro.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’euro digital
L’euro digital
L’euro digital
L’euro digital
L’euro digital
Banco de España Eurosistema
registro intermediarios de crédito inmobiliario Número D162