El preu de l’habitatge cau significativament per la crisi de la covid-19
10 febrer, 2021 | M Aparicio
Last Updated on 2 anys by Antonio Beltrán
El preu de l’habitatge va deixar d’experimentar caigudes a partir de 2016, després de vuit anys de registrar-ne com a conseqüència de la crisi financera internacional i de la punxada de la bombolla immobiliària que es va produir a Espanya al final de 2007.
I ara, arran la irrupció de la pandèmia el 2020, tornem al retrocessos del preu de l’habitatge.
Les probabilitats que la tendència baixista es prolongui durant bona part del 2021 són molt elevades. Els experts més optimistes albiren una recuperació al segon semestre, però els més pessimistes no la veuen abans del 2022, i altres, fins i tot, la situen bastant més enllà.
El sector immobiliari tenia bona salut al principi del 2020. El preu de l’habitatge per metre quadrat s’incrementava, igual que l’activitat constructiva. El sector immobiliari també seguia una trajectòria positiva i a l’alça. No obstant això, l’esclat de la crisi de la covid-19 va causar un gir de 180 graus en les dades ja registrades i en les previsions dels analistes.
Variables relacionades amb el preu de l’habitatge
L’evolució del preu de l’habitatge resulta ser una dada econòmica molt important. És indicativa de la capacitat adquisitiva i del nivell d’endeutament dels ciutadans. Aquestes variables tenen molta correlació amb l’atur i, al seu torn, aquest es vincula amb l’estat bo o dolent de les empreses en general. A més, les dades es retroalimenten les unes a les altres. Així, per exemple, una mala situació de les empreses provoca un impacte negatiu sobre l’atur, i aquest, per la seva banda, torna a repercutir sobre les empreses, perquè el consum, inevitablement, baixa.
Es podria arribar a pensar que l’existència d’una capacitat adquisitiva baixa no importaria gaire, en aquests moments difícils de crisi, si es compensés amb les hipoteques concedides per les entitats financeres; però cal tenir present que ja no ens trobem en l’etapa de expansió econòmica prèvia al 2008. En aquells anys meravellosos aconseguir un préstec hipotecari no era gens difícil. Però ara les entitats bancàries s’ho pensen molt i els riscos que assumeixen són ben petits, de manera que només concedeixen hipoteques a persones que disposen d’una economia saludable.
La covid-19 ha provocat un descens significatiu de les vendes d’habitatges i també dels preus, i el sector de la construcció ha disminuït clarament la seva activitat. S’ha evitat un impacte negatiu molt més gran gràcies a les mesures anticrisi que s’han implementat, com ara els ERTO, les moratòries hipotecàries i la suspensió de desnonaments, entre altres. Però cal tenir en compte que totes aquestes ajudes aniran caducant.
Encara que caigui el preu de l’habitatge, l’accés a la propietat continua sent molt difícil, especialment per part dels joves, a causa que aquest sector de població pateix unes xifres d’atur significatives, una notable inestabilitat laboral i un nivell d’ingressos baix. I precisament són els joves els que necessiten més urgentment accés a l’habitatge amb l’objectiu d’independitzar-se.
El preu de l’habitatge a Madrid
A Madrid capital trobem una reducció interanual del 6,3 % el quart trimestre de 2020, quan a les mateixes dates de 2019 es registrava un increment de l’1,8 %.
El descens és més pronunciat si ens referim a la Comunitat de Madrid sencera, o es va registrar una baixada interanual del 8,2 %, davant de la pujada del 3 % que hi va haver el mateix trimestre de 2019.
És ben cert que el 2019 ja es registrava una desacceleració de l’augment del preu de l’habitatge, però és altament improbable que aquesta desacceleració s’hagués transformat en retrocessos durant el 2020 sense el concurs de la pandèmia.
Segons la societat de taxació Tinsa, el preu mig a la Comunitat de Madrid és de 2.181 €/m², mentre que a la capital s’ha situat en 2.830 €/ m². Ens trobem, doncs, amb una evolució clarament negativa del preu del habitatge.
El preu de l’habitatge a Catalunya
A Catalunya el preu de l’habitatge passa per una situació similar a la de la Comunitat de Madrid, amb una caiguda interanual del 5,5 % a l’últim trimestre de 2020, quan a les mateixes dates de l’any anterior hi havia hagut un increment interanual del 2,9 %.
Si ens centrem a Barcelona, la caiguda interanual del preu de l’habitatge ha estat del 5,8 %, i el preu del m² se situa en els 3.160 euros. A la capital de Catalunya ja es registrava una baixada interanual del 0,8 % a l’últim trimestre del 2019.
Des del màxim històric que es va aconseguir a Catalunya el segon trimestre de 2007, encara instal·lats a l’etapa de expansió econòmica, amb la bombolla immobiliària a l’apogeu i els bancs concedint gran quantitat d’hipoteques, ens trobem al final de 2020 amb un retrocés del 37,4 %.
El preu de l’habitatge a Catalunya se situa en 1.833 €/m².
El preu de l’habitatge a les Illes Balears
La depreciació del preu de l’habitatge a les Illes Balears no ha estat tan pronunciada com en els casos de la Comunitat de Madrid i de Catalunya. Parlem d’un retrocés interanual de l’1,4 % al quart trimestre de 2020. El preu del m² a les Illes Balears és ara de 2.232 euros.
Tot i així, es tracta d’una depreciació important, ja que a l’últim trimestre del 2019 l’habitatge pujava interanualment un 5,5 %.
Preu de l’habitatge a la costa
A la costa mediterrània i a les Illes Canàries trobem una caiguda pronunciada del preu de l’habitatge, tal com ja ho hem detallat per a Catalunya i les Illes Balears. Hi afegim ara la Comunitat Valenciana, amb un descens interanual del 7,1 % al quart trimestre de l’any, que ha portat el cost del metre quadrat als 1.027 euros.
Hi ha zones del territori nacional que es mostren més sensibles al deteriorament econòmic causat per la pandèmia, i la costa mediterrània i les Canàries es troben entre les més afectades.
La costa és un territori molt vinculat al turisme, i aquest ha estat un dels sectors econòmics més clarament perjudicats per la covid-19. La conseqüència lògica és que la costa mediterrània ha patit una caiguda del preu de l’habitatge molt important, per la seva forta exposició a la demanda dels compradors estrangers.
Molts canvis després de la pandèmia
El preu de l’habitatge pot experimentar una pujada significativa quan el problema de la pandèmia comenci a esvair-se.
La taxa d’estalvi de les llars s’ha incrementat de manera espectacular des que es va decretar l’estat d’alarma, estalvi que més endavant es pot traslladar a la compra d’habitatge com a valor refugi o d’inversió.
La crisi de la covid-19 també provocarà canvis importants al sector immobiliari. Un d’ells és el que acabem d’indicar, el possible trasllat a la compra d’habitatges de l’alta taxa d’estalvi entre la població, que pot portar a un increment dels preus en un futur pròxim, així com a un augment de l’activitat constructora, de les operacions de compravenda i de la concessió d’hipoteques per part de les entitats bancàries.
També canviaran les preferències de les persones i les famílies a l’hora de triar habitatge. Els confinaments patits per la població estimularan la preferència dels clients per habitatges molt més il·luminats, amb més metres quadrats i amb terreny exterior, juntament amb la demanda d’àtics, de serveis d’automatització i telemàtics més fàcils i eficaços i de tecnologia en general, que facin la vida més còmoda i senzilla.
El sector immobiliari també apostarà de manera més decidida per la tecnologia, la digitalització i el trasllat de molts processos i solucions al món online. Es multiplicaran la comunicació amb els clients mitjançat videoconferència i la visita d’habitatges amb realitat virtual, etc. En definitiva, una nova realitat apareixerà darrere de la covid-19.
