Hipotecas Plus, present al X Congrés d’ASUFIN

21 gener, 2019 | Antonio Gallardo

Hipotecas Plus, present al X Congrés d’ASUFIN: Deu anys de canvis en la relació entre client i entitat financera i un futur en què els intermediaris tindran un paper clau

Han passat “només” deu anys des que ASUFIN comencés la seva favorable marxa, de la mà de Patricia Suárez, però en aquest breu lapse, de crisi i recuperació, els canvis en la relació existent entre les entitats financeres, els seus intermediaris i els clients no és la mateixa, i aquestes modificacions es notaran més en el futur. En aquest context, el X Congrés d’ASUFINha analitzat de manera transversa aquest temps convuls de la nostra economia, en què l’esmentada associació de consumidors ha tingut un protagonisme intens amb la seva tasca de defensar els drets dels particulars.

Mitjançant diferents taules, els professionals dels diversos àmbits financers, mercantils i bancaris han analitzat tant el passat més recent com la situació actual i les perspectives de futur, ja que no tan sols apareixeran actors nous com les empreses fintech, que animaran la competència en aquests àmbits, sinó que, a més, l’actitud del consumidor pot registrar alteracions molt notables davant de l’allau de canvis que estem observant els últims mesos.

És així com es va poder conèixer la rellevància del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)en la normativa espanyola i la mala acollida de la reforma hipotecària, ara al Senat, per les seves mancances, i la necessitat general d’una seguretat jurídica més gran pel que fa a figures com la de l’intermediari financer.

La importància del broker hipotecari, on som i cap a on anem

Una de les taules més destacades va ser la que va tractar del mercat immobiliari, en la qual va participar el CEO d’Hipotecas Plus, Antonio Beltrán, al costat de Matilde Cuena, catedràtica de Dret Civil, Jesús Soria, director de Ser consumidor, y Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN.

Matilde Cuena va apuntar en la seva intervenció la necessitat “d’una regulació adequada de l’obligació d’avaluar la solvència, l’incompliment de la qual tingui conseqüències contractuals eficients”. En paraules seves, s’hauria de “dissenyar un sistema d’informació creditícia en què els prestadors comparteixin dades positives de solvència, a fi i efecte de reduir la informació asimètrica i introduir disciplina en el mercat de crèdit”. També va advertir que “el consumidor financer necessita una autoritat independent del Banc d’Espanya i de la CNMV que el protegeixi de manera eficaç, amb capacitat sancionadora, i que no es limiti a la resolució de litigis de consum”.

Per la seva banda, Antonio Beltrán va analitzar l’evolució del crèdit hipotecari els últims deu anys i la seva “forma de W”. En aquest període es va passar d’un milió d’hipoteques signades el 2005 al mig milió, però amb un canvi substancial de tipologia: si al començament es signava encara la pràctica totalitat de les hipoteques amb una taxa d’interès variable, progressivament es va veure un increment important de les hipoteques amb una taxa fixa.

Però també han canviat els criteris de concessió. Ara els bancs concedeixen més hipoteques, però només a aquells clients que acreditin molt bé que poden fer front al pagament del préstec i, no cal dir, si aporten com a mínim les despeses de les escriptures de compravenda i d’hipoteca. El resultat d’aquestes restriccions és que és superior el nombre d’hipoteques que es cancel·len que el d’operacions noves que es firmen, al mateix temps que l’esforç per pagar les hipoteques torna a pujar, no tan sols a causa dels preus més alts de l’habitatge, sinó també pels sous més petits que hi ha actualment.

En aquest entorn, en què sembla que no hi haurà pujades sobtades de les hipoteques, el futur del crèdit hipotecari estarà molt unit, per una banda, a la nova Llei hipotecària, però també a les incerteses que planegen damunt de l’economia, amb el consegüent retrocés de la confiança dels consumidors. En aquest escenari, Antonio Beltrán va preveure un preus més alts i el retorn de les comissions d’obertura.

A partir d’aquests condicionants, el nostre CEO aposta per “una hipoteca amb taxa fixa, sempre i quan estigui per sota del 3 %, perquè una hipoteca es firma a trenta anys, un període durant el qual es podem trobar sorpreses com les que hem viscut en el passat, amb un euríbor del 5 %”.

Sobre la nova Llei hipotecària, actualment en tramitació, Beltrán va indicar que es nota que el legislador “no practica l’activitat, sinó que la veu des de lluny, sense baixar a l’arena”. Així, per exemple, “s’hi barregen figures diferents com la del broker hipotecari (denominat oficialment intermediari de crèdit immobiliari) i la del prestador; es dedica un capítol complet als brokers hipotecaris, sobre els quals es diu que hauran de disposar d’una formació determinada que no s’especifica en aquest moment, i estableix que, a més dels brokers, n’hi haurà d’altres que podran prestar serveis d’assessorament en préstecs immobiliaris”. D’aquesta manera, els articles 17.2 i 25.3 generen gran confusió, ja que “s’hi regula la figura de l’intermediari de crèdit immobiliari, al qual s’exigeixen unes proteccions del consumidor que no es demanen als tercers que portin a terme aquesta activitat”.

El paper del consumidor

Però, sens dubte, un aspecte polèmic és el paper del consumidor. Diferents experts van coincidir a destacar que s’ha passat a una posició massa victimista, de manera que ja no es parla tant d’un consumidor amb capacitat jurídica, que coneix bé què fa i què firma, sinó que es pressuposa que no sap res, que és gairebé incapaç i que ignora realment què fa. Això comporta que el concepte de diligència estigui desapareixent.

És important que el consumidor tingui tota la informació i de la forma més correcta possible. En aquest punt és vital el paper del broker hipotecari, perquè no solament és capaç de trobar les millors ofertes per als seus clients, sinó que també els assessora i els informa. Però, amb aquesta informació correcta i completa a les seves mans, el consumidor també ha de ser responsable de tot allò que accepta i firma, més encara en relació amb un producte tan important com una hipoteca.

Aquesta corresponsabilitat, que també es va destacar en altres taules de les jornades esmentades, és necessària perquè es torni a establir una relació de confiança entre els mateixos clients, les entitats financeres i els intermediaris, que, com en el cas dels brokers hipotecaris, ofereixen un valor afegit als seus clients que cada vegada és més apreciat i necessari.