La Comunitat de Madrid avala els seus joves. Per quan una iniciativa semblant de la Generalitat?

28 octubre, 2020 | Antonio Beltrán

Last Updated on 3 anys by Antonio Beltrán

Recentment, en el marc del debat sobre l’estat de la Regió, la presidenta de la comunitat madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar un seguit d’ajudes per a l’adquisició d’habitatge especialment enfocades als joves.

Aquest programa, conegut com Primer Habitatge, es destina a aquells joves de menys de 35 anys que busquen adquirir el seu primer habitatge però no disposen d’estalvis.

La regió destinarà un total de 12 milions d’euros per avalar almenys 5.000 habitatges a joves que són solvents però que no tenen els estalvis necessaris perquè un banc els aprovi una hipoteca.

En l’actualitat, la regla imperant a les entitats bancàries consisteix a atorgar un màxim d’un 80 % del valor de la taxació (tot i que amb excepcions), així que el que vulgui accedir a una hipoteca haurà de comptar amb al menys el 10% de el preu de compra en estalvis i encara hi haurem d’afegir un altre 10 % en concepte de despeses de compravenda.

Amb el pla Primer Habitatge, la Comunitat de Madrid avalarà un 15 % de cada operació, facilitant així l’accés a una hipoteca per part del sol·licitant. Per poder ser objectiu d’aquests beneficis, els habitatges hauran de tenir de 80 a 90 m2 i dues o tres habitacions i situar-se en un rang de preus entre els 150.000 i els 400.000 €. Els immobles podran ser de nova construcció o de segona mà.

Ana Botín, d’altra banda, està pressionant perquè el govern central aprovi mesures similars a escala estatal, d’acord amb el que va exposar en la seva compareixença de setembre al ple extraordinari de la Cambra d’Espanya. La petició d’Ana Botín, que ja va explicar el mes de maig, passa perquè els bancs financin als joves el 95 % de l’habitatge, amb el 20 % (cosa que suposaria l’entrada) avalat pel Govern, de manera que al client només li calgués aportar el restant 5 %. Segons Botín, si el pla entrés en vigor i es construïssin 150.000 habitatges, es crearien més de 500.000 llocs de treball i se salvarien del tancament molts autònoms i pimes que viuen de la construcció.

Així mateix, la presidenta del Banco Santander afirma que de les 3,5 milions de persones que viuen de lloguer a Espanya, almenys 1,5 milions optarien per la compra si tinguessin accés a una hipoteca.

De moment la proposta d’Ana Botín ha caigut en sac foradat, ja que Calviño, la vicepresidenta tercera del Govern central, ha declarat que ja estan treballant a facilitar l’accés a l’habitatge als més joves mitjançant el lloguer. Llegiu la informació general seguint aquest enllaç: https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10750076/09/20/Botin-presiona-al-Gobierno-para-que-ceda-a-su-plan-de-avalar-la-entrada-de-la-hipoteca-a-los-jovenes.html

Hi ha alternatives?

Si no som de Madrid, o tenim més de 35 anys, no podrem accedir a aquestes ajudes, si més no ara mateix. Dit això, i sabent que els bancs no acostumen a concedir hipoteques per més del 80 % del valor de taxació, la realitat és que accedir a un habitatge sense disposar d’estalvis és una tasca difícil, però no impossible. Per a això és necessari comptar amb un aval que tingui un immoble lliure de càrregues.

I és que el preu de l’habitatge a Espanya, sobretot a les grans ciutats, no està en consonància amb el nivell salarial.

A tall d’exemple, el preu per m² a la Comunitat de Madrid és de 2.779 €/m², xifra que puja als 3.665 €/m² si parlem de la capital. D’altra banda, el preu dels lloguers està igualment disparat en aquestes ciutats, i això fa que cada vegada més gent es plantegi adquirir un habitatge en lloc de continuar de lloguer. Seguint a la mateixa ciutat, el preu mig del lloguer d’un habitatge a Madrid ultrapassa els 15 /m², i arriba als 20 €/m² a les zones més cèntriques.

Per la seva banda, bancs com el Banc Sabadell ja fa algun temps que estudien comercialitzar hipoteques amb una assegurança de caució. Aquesta mena d’assegurança funciona com un aval per al sol·licitant, i en cas que aquest no pugui atendre els pagaments, seria l’asseguradora qui hauria d’indemnitzar el banc. També és cert que en cas d’embargament, seria la companyia asseguradora la qui, una vegada cobert el deute al banc, es podria adjudicar l’habitatge. Aquest model de finançament hipotecari amb suport d’una assegurança ja funciona fa anys en països com ara França, on aproximadament un 25 % de les operacions hipotecàries es formalitzen mitjançant una assegurança de caució.

Evidentment, el cost d’aquesta assegurança l’hauria d’assumir el client, tot i que no sembla gens forassenyat. Segons la consultora Álvarez & Marsal (A&M), el cost seria d’una mica menys de 2.000 € durant la vida d’una hipoteca mitjana de 150.000 €. https://www.expansion.com/empresas/banca/2019/12/11/5df0d0b8e5fdea727f8b4658.html

Una altra via que s’estudia és oferir l’assegurança de caució pel 20 % del valor de l’habitatge, i el 80 % quedaria garantit de la manera habitual. Amb això, les entitats bancàries podrien oferir finançaments al 100 % sense córrer gaires riscos. https://www.expansion.com/empresas/banca/2019/09/30/5d919b96468aeb432a8b46a9.html

Primer de tot, abans d’embrancar-nos en tot el procés d’aconseguir una hipoteca, hem d’estar raonablement segurs que la podrem pagar. Una bona regla per no sobreendeutar-nos és que l’import a pagar cada mes no suposi més d’un 35 % dels nostres ingressos. Com més petit sigui aquest import, millor per a nosaltres, ja que anirem més folgats. Si complim aquesta regla i tenim una mínima estabilitat laboral (dos anys de contracte indefinit, per exemple), però no disposem de prou estalvis, ens convé molt recórrer a un broker hipotecari independent perquè estudiï el nostre cas en particular. Amb un bon aval, per exemple, els nostre broker sabrà negociar amb els bancs per aconseguir una hipoteca o buscar qualsevol altra opció existent.

Independentment de si som o no de Madrid, estar assessorat pel millor expert hipotecari de la nostra ciutat és imprescindible si volem trobar una hipoteca realment bona, tant si gaudim d’una excel·lent situació financera com si ens cal que algú estudiï el nostre cas de la manera més precisa i professional.