L’economia i la parella per Silvia Congost

11 febrer, 2021 | Antonio Beltrán

Celebrem Sant Valentí aquest diumenge i hem preguntat a Silvia Congost (psicòloga experta en dependència emocional, autoestima i teràpia de parella) com han de gestionar les parelles els conflictes que sorgeixen al voltant dels diners, i ens diu…

Quan en una relació vivim la fase d’enamorament, aquella en què tot ens sembla bé, en què no veiem els problemes amb claredat, i si els veiem ens sembla que cap d’ells no té importància, passem per alt algunes diferències que hi ha entre nosaltres i que, si no les sabem portar bé, poden ser la causa de problemes greus a mesura que el nostre compromís es va fent més profund.

És cert que, d’entrada, podria semblar que l’amor no té res a veure amb els diners, o en té molt poc; però la realitat ens demostra justament el fet contrari i, encara que no es parli gaire d’aquest tema, cal aturar-nos i analitzar-lo per valorar si ho estem fent bé o si, més aviat, hauríem de prendre consciència d’algun aspecte a modificar o millorar.

Quan es comença una relació, ens trobem dues persones amb històries diverses i que sovint venen de realitats diferents pel que fa a nivell econòmic i a educació. Pot ser que sàpiguen arribar a un punt de comoditat i que tots dos s’hi adaptin fàcilment, però també pot passar que aquestes diferències de nivell econòmic i/o d’estalvis es converteixin en una font de problemes, discussions i dificultats importants. Vejam per què i com solucionar-ho.

Quan la meva parella guanya molt més que jo

Conseqüències negatives:

-Sento incomoditat perquè m’ha de mantenir i això em toca l’orgull.

-Sento que sempre estic en deute amb ell/ella.

-El meu caràcter es torna amargat, irascible.

-Algunes vegades em proposa viatges o sortides i no les vull fer perquè no les puc pagar, i encara que sé que ell/ella les pagarà, em sap greu no ser capaç d’assumir jo els costos.

-Visc sempre amb la sensació que no me’n surto, que no em poso al seu nivell.

-Em sento fracassat/da.

-Sent que té més poder que jo en la relació.

-Si la seva família ens ajuda, això tampoc no m’agrada perquè no ho sento equilibrat, ja que la meva no ens pot ajudar o almenys no en el mateix nivell. No m’agrada sentir que estic en deute amb algú.

-Vull aconseguir les coses per mi mateixa/a. Aquesta situació em torna irascible, m’enfado amb facilitat, estic de mal humor.

Què fer?

Dos ingredients bàsics són honestedat i comunicació. Perquè la relació continuï endavant ens hem de sentir totalment units. Per això és important que siguem capaços d’expressar tot el que ens fa sentir la situació, obrir-nos de manera honesta i sincera encara que ens costi i ens dolgui molt al fons de nosaltres. I, per suposat, és imprescindible que, quan ho fem, tinguem clar que la nostra parella no es molesta, que no se sent afectada ni l’importa la diferència de nivell econòmic perquè la relació ho compensa i li aporta un munt de coses que sens dubte valora molt més.

La claredat també ens ajudarà. Claredat pel que fa a definir molt bé com ens organitzem, qui paga què, quan i com. Això s’ha de parlar clar i de manera madura per aconseguir posar-nos d’acord. Tant se val si sentiu que la situació és la ideal o no, o si us agradaria que fos diferent. La qüestió és trobar una solució que sigui viable i coherent, i que pacteu per acord mutu com us ho fareu.

-Una vegada fet el pacte i presa la decisió, el tema es considera solucionat i no hi heu de continuar donant voltes. És important no caure en l’automortificació ni en el victimisme perquè consideris que no ets a l’altura de la situació. Això no porta res de bo a la relació i pot acabar fent-la malbé.

-Si teniu un compte comú cal també acordar com el gestionareu, per no caure en consideracions de la mena de “com que és ella/ell qui hi posa més diners, no puc gastar res que no sigui estrictament necessari o em sentiré malament”. Viure privant-nos de tot no ens farà feliços i, a més, en una relació de parella tots dos membres s’hi han de sentir lliures, ser ells mateixos i fluir amb naturalitat i comoditat. En cas contrari, no compensarà en absolut.

I també ens hi ajudarà connectar amb la gratitud. Si som capaços de veure què aporta cada un a la relació, més enllà del tema econòmic, en sortirem beneficiats. Una relació té moltes àrees: convivència, organització del lleure, vida social, vida sexual, suport mutu en els problemes, etc. La part de l’economia n’és una, però ser conscient de tot allò que donem i que rebem de l’altra persona en les diverses àrees ens pot ajudar a treure importància a les diferències en afers de diners (sempre que hàgim arribar als acords pactats abans esmentats).

Pe tant…

Cal que estem totalment a gust en la relació. Que sentim que podem ser nosaltres mateixos sense aspirar a ser ningú més. Hi ha parelles amb nivells econòmics molt diferents que es troben còmodes i totalment adaptades a la situació, sense deixar que els diners interfereixin en la seva vida comuna.

La clau, doncs, és que siguem capaços de parlar de manera clara i honesta sobre els nostres sentiments i que busquem la fórmula que més benestar ens generi. Així podrem arribar a un acord que ens doni pau a tots dos, tot sent molt conscients d’allò que fa que aquesta relació ens compensi, d’allò que ens aporta i d’allò en què ens beneficia.

Els afers econòmics sovint ens fan mandra i ens generen malestar, però si volem que tot tiri endavant i que la relació evolucioni favorablement, ens hi haurem d’enfrontar.

Si, contràriament, veiem que no és possible arribar a una situació còmode i que per les nostres creences, els nostres valors o la nostra educació no aconseguim estar bé a causa d’aquestes diferències, al final ens haurem de plantejar si ens compensa de debò mantenir la relació o si potser ens sentiríem més lleugers i tranquils deixant-la anar.