L’euríbor torna a pujar el maig de 2020, confirmant la seva tendència alcista

3 juny, 2020 | Antonio Beltrán

L’euríbor puja el maig i confirma la seva tendència alcista, aguditzada per les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la COVID-19.

Ja són tres mesos consecutius en què l’euríbor es mostra a l’alça, i tot i que fa un any l’índex hipotecari es trobava marcant una clara tendència baixista, la seva senda és ara totalment contrària a la de llavors. Aquesta situació provoca que augmentin a l’uníson tant la diferència intermensual com la interanual.

Davant de l’escassa demanda existent al mercat interbancari, la incertesa ecnòmica, els més que possibles augments de les taxes de morositat el pròxims mesos, l’albirament de la sempre temuda recessió, juntament amb elevades emissions de deute a curt termini per part dels diferents països, conformen un conglomerat econòmic molt difícil de digerir, i que impulsa cap amunt l’euríbor.

L’índex tanca el mes de maig de 2020 en el -0,081 %, quan fa un any ho va fer en el -0,134 %. Una diferència interanual de 53 mil·lèsimes que encarirà lleugerament les hipoteques amb interès variable vinculades a l’euríbor i que es revisin amb la nova dada de maig. També pujaran les hipoteques que es revisin trimestralment o semestralment, ja que el valor de l’euríbor actual és més alt que els de molts mesos enrere. Ara, concretament, es troba marcant valors similars als de finals de 2016 i començaments de 2017.

Han de preocupar-se les persones hipotecades per l’alça actual de l’euríbor?

Els ciutadans amb hipoteca, o aquells que tinguin previst firmar-ne pròximament una hipoteca amb interès variable, no haurien de preocupar-se gaire. Ja es detecta una certa frenada o sostre en els valors diaris que va mostrant l’euríbor a dotze mesos, que és l’indicador utilitzat per constituir l’euríbor hipotecari de cada mes, com a principal indicador del preu de les hipoteques.

Es tracta d’uns augments conjunturals dels valors de l’índex. El que de debò els empenyeria cap amunt seria una pujada de les taxes d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE). I si abans de la pandèmia no tenia previst pujar les taxes d’interès ni a curt ni a mig termini, ara, davant d’un panorama econòmic molt inquietant, encara menys.

El BCE apuja generalment les taxes d’interès quan es troba davant d’un increment generalitzat els preus, és a dir, amb una inflació alta. La inflació o índex de preus al consum (IPC) a Espanya, que és un dels països de l’eurozona, es va situar a l’abril en negatiu, concretament en el -0,717 %, segons reflecteix Global-rates. L’índex de preus al consum harmonitzat d’Europa estava en el 0,314 %. El BCE sempre tracta de trobar l’estabilitat de preus, que situa com una inflació pròxima però inferior al 2 %, i quan aquesta xifra se supera, és a dir, quan la inflació és massa alta, apuja les taxes d’interès. Com veiem, la xifra d’inflació d’Europa està molt lluny de mostrar-se amenaçant, més aviat al contrari. Per tant, l’institut emissor europeu no apujarà les taxes d’interès ni a curt ni a mitjà termini. L’euríbor trigarà a tenir el motor de pujada de les taxes d’interès, que és el que de debò pot impulsar cap amunt l’índex hipotecari de manera significativa.

L’encariment de les hipoteques que es revisin amb la nova dada de l’euríbor continuarà sent anecdòtic. Una hipoteca referenciada a l’euríbor amb un capital pendent de 100.000 euros, amb un termini pendent de vint anys i amb un diferencial sobre l’euríbor de l’1 %, passarà de una quota mensual de 454 euros a una altra 456 euros, aproximadament. Això suposa un encariment mensual de 2 euros.

Hipoteques a interès variable o a termini fix?

Davant d’una oferta hipotecaria amb taxa fixa més atractiva i de l’actual senda alcista de l’euríbor, el consumidor que vulgui firmar una hipoteca pròximament pot estar pensant seriosament a inclinar-se per una amb interès fix. Però no es pot deixar de tenir present que els actuals valors alcistes de l’euríbor estan fortament influïts pels desequilibris econòmics que han causat i estan causant les mesures que es prenen des dels governs i des d’Europa per afrontar les conseqüències sanitàries i econòmiques de la COVID-19.

L’euríbor es troba en terreny negatiu des del febrer de 2016, i des d’octubre de 2008 ha abaratit notablement les hipoteques.

Ningú no pot estar segur que una hipoteca –que suposa una relació a llarg termini amb una entitat financera– resultarà al final més rendible si s’opta des del principi per un interès fix o per un de variable.

La qüestió s’haurà de centrar principalment a valorar els avantatges que ofereix cada opció. L’avantatge de la tranquil·litat de disposar d’una taxa fixa, inalterable malgrat pujades sobtades de l’euríbor –però també inalterable quan caigui–, enfront de l’avantatge que suposa l’interès significativament més baix de la hipoteca amb interès variable, des del començament i fins no se sap quan.

L’assessorament d’experts professionals en el món de la hipoteca i de l’adquisició d’habitatges és molt recomanable davant de la que, de ben segur, serà la inversió més important de les nostres vides.

Previsió de l’euríbor

Abans de la pandèmia s’albirava un euríbor negatiu fins al 2022, i segurament els pronòstics continuaran sent els mateixos. El departament d’Anàlisis de Bankinter continua preveient un escenari central per a l’índex del -0,22 % el 2020 i del ?0,05 % para 2021. Hi ha analistes i experts que fins i tot parlen d’un euríbor i de taxes negatives almenys fins al 2027.

El fet cert és que l’euríbor ha funcionat molt bé i ha beneficiat molt els ciutadans amb hipoteca amb interès variable des de fa ja més d’una dècada, concretament des de l’octubre de 2008, i se suposa que ho seguirà fent amb els hipotecats actuals i els futurs.

Quan l’índex dibuixi una tendència clarament alcista, que no sigui el fruit de situacions excepcionals i passatgeres, també haurà de ser una pujada progressiva i molt gradual, i que es mostri concorde amb una possible etapa futura d’expansió econòmica. Es pressuposa que el BCE hi ajudarà apujant els interessos de manera molt cauta, amb l’objectiu de no generar grans desequilibris econòmics a la ciutadania europea.