Per què descendeix la rendibilitat de bons i dipòsits i no baixen les hipoteques
3 juliol, 2019 | Antonio Gallardo
Per què descendeix la rendibilitat de bons i dipòsits i no baixen les hipoteques
Poques vegades en la història s’han posat d’acord els tres grans bancs centrals del món per expressar el mateix en dos dies. Això va passar entre el 17 i el 19 de juny. Primer va ser Mario Draghi, president del BCE, que al fòrum de bancs centrals celebrat a Sintra (Portugal) va declarar que “les setmanes pròximes, el Consell de Govern deliberarà sobre com es poden adaptar els nostres instruments d’acord amb la gravetat del risc actual de baixada de preus”. Tota una indicació de possibles descensos de taxes d’interès i d’una nova compra massiva de deute.
A l’endemà va ser la Reserva Federal dels Estats Unitsque, després de la reunió del Comitè de Política Monetària(FOMC), va decidir mantenir les taxes d’interès en el seu rang actual d’entre el 2,25 % i el 2,50 %, però va advertir sobre un increment de les incerteses, i alhora va avisar que actuarà de manera apropiada per sostenir l’expansió econòmica.
Per últim, el 19 de juny el Banc del Japóva mantenir les seves taxes a curt termini en el -0,1%. També va indicar que continuarà el seu programa de bons a 10 anys i de fons cotitzats i immobiliaris.
Tempesta en les taxes que no veiem a les hipoteques
El resultat ha estat un ensorrament de les taxes d’interès. Als Estats Units el deute a curt termini, les lletres del Tresor, ha baixat dues dècimes en a penes quatre dies. A Espanya, el bo a 10 anys va arribar a un mínim del 0,36 %, mentre que a països com Alemanya, Holanda, Finlàndia o Àustria es consoliden les rendibilitats negatives.
El resultat s’ha traslladat ràpidament a l’estalvi. Amb poc marge per a baixades important, perquè les taxes es trobaven en mínims, alguns productes han deixat de remunerar. Però què passa amb les hipoteques?
Aquells qui hagin apostat per hipoteques variables han tingut molta sort, perquè les renovacions futures tornaran a ser a la baixa. Si el dia 17 de juny l’euríbor a un any cotitzava a -0,177 %, el dia 21 s’havia ensorrat fins al -0,212 %, la baixada més gran dels últims anys.
Els reptes del mercat hipotecari
Els moviments dels bancs centrals busquen principalment un fet que no veiem, abaratir el crèdit i, amb això, incentivar el consum. Potser en un temini curt n’hi haurà algun trasllat als préstecs al consum, però l’experiència de les hipoteques, si més no fins ara, ha estat la contrària, i sembla que la història es repetirà.
Amb aquest nou cicle de baixada de les taxes d’interès que, amb seguretat gairebé total, veurem durant els anys a venir, sí que es notaran dos canvis. Per una banda, a les hipoteques amb taxa variable es mantindran o fins i tot pujaran els marges. A mesura que baixi l’euríbor veurem diferencials més gran, i amb això es pot donar la paradoxa que es contracti una hipoteca més dolenta en un entorn positiu. Per què més dolenta? Perquè, quan pugi l’euríbor (parlem de préstecs d’entre 25 i 30 anys de termini en molts casos), com que hi haurà un diferencial més gran es pagarà més. Així, l’argument de mantenir els marges per part dels bancs torna a ser perjudicial per al consumidor.
A les hipoteques fixes veurem una “baixada falsa”. Sí, és possible que baixin les taxes, especialment als terminis més curts (fins a 12 o 15 anys), però amb un descens més petit que el que marca el mercat. Per exemple, si l’euríbor a 12 mesos baixa una dècima, pot ser que les hipoteques baixin en cinc centèsimes. Amb aquest moviment milloren els marges al curt termini per compensar pujades futures.
Aquest canvi al mercat ens mostra un entorn aparentement favorable, però molt complex per a les noves operacions. Una situació en què l’assessorament professional, com el que donem a Hipotecas Plus, serà fonamental per aconseguir el préstec amb beneficis i avantatges superiors a curt i llarg termini.
